Continuem de dol

Doncs sí, continuem de dol. Com no amb els temps que corren? No ens volen, no ens respecten, i segur que ens envidien.

Em faig gran i cada vegada tolero menys segons quines collonades. Ja n'estic fart de callar i acotar el cap per la por que ens tanquin la botigueta. Els catalans no ens hem pogut desprendre mai del nostre passat botiguer, del "síndrome del Sr. Esteve". Si no ens respectem nosaltres mateixos, com volem que ens respectin els altres. En la vida arriba un punt que t'has de mullar, pel que sents, pel que estimes, pel que respectes.

Des d'aquí una abraçada d'ànim i recolçament a les germanes Puig Antich (després de veure "Salvador" he entès moltes coses), a l'Oleguer, a en Joel Joan, a la gent que, sabent idiomes, escull el català i "no baixa del burro" com la majoria (entre els que m'incloc), a tanta i tanta gent...

Avui m'he aixecat inquiet...segueixo complint el que em vaig proposar per aquest 2007, no callar-me res, no sigui que fermenti a dins i els àcids em corroeixin el cor.

Au, això es queda aquí.